Conclusions

El treball el vam escollir principalment per saber quin nivell de tabuització hi ha envers la mort, i amb la realització d'aquest podem confirmar que la mort és un tabú, ja que la majoria de les persones que han realitzat la nostra enquesta ho confirmen.

Referint-nos al tabú envers la religió podem veure que la majoria de les persones creuen que aquesta afecta la percepció de la mort i que influeix en el procés de dol.

Podem destacar que hi ha moltes persones que aquest el viuen i l'afronten acompanyades, cosa que creiem molt positiva per al desenvolupament integral de les persones durant l'etapa que s'experimenta un procés de dol. Alhora, però, hi ha moltes persones que viuen aquest procés soles. Trobem respostes molt semblants pel que fa a aquelles persones que no saben com el viuen o no mostren el que senten.

A més la visibilitat que tenen els centres o les entitats les quals ofereixen suport al dol és mínima, ja que es pot veure que hi ha molt poca coneixença d'aquests. La majoria de les persones no coneixen cap centre o entitat que doni suport al dol.

La majoria coincideix que a l'escola no han estat educades i si ho han estat ha sigut en un entorn familiar, de manera autodidàctica i a un entorn social. Només una petita part persones enquestades creuen que no s'hauria d'educar en la mort i el dol.

Dins de l'àmbit de l'educació del dol, la majoria de les persones creuen que s'ha d'educar en la mort. L'educació en aquest procés hauria d'estar present en tots els àmbits, perquè és un tema que ens afecta a totes les persones.

Pel que fa a la diferència generacional, veiem que, tot i que hi ha moltes més persones del primer interval generacional que ens han respost, si ho fem en proporció, podem concloure que segons les persones que han participat i les respostes que han donat, no hi ha molta diferència generacional pel que fa a la vivència de la mort.

Evidentment com més gran, més morts properes han viscut, per tant tenen la mort més present en el seu dia a dia. Per aquest motiu hi ha més persones grans, de les quals han participat en l'enquesta, que en l'àmbit familiar tracten més la mort i el dol.

Proporcionalment al nombre de respostes per cada interval generacional, com més grans més defensen la idea que la mort no és un tabú. Encara que sembli contradictori, més persones joves viuen el procés de dol de forma reticent i des de la individualitat, i moltes en parlen amb el seu grup d'amigues, de fet les proporcions dels tres intervals generacionals estan molt igualades. Aquests fets ens han sorprès força, ja que actualment les persones més joves som més obertes i estem començant a destabuitzar molts temes, com n'és la mort. Per aquest motiu, creiem que hi ha força diferència en quant els espais escollits on es creu que s'hauria d'educar envers la mort, cap persona del tercer interval ha escollit l'àmbit social o del lleure, i sobre el primer interval, cal destacar que en l'escola l'han tractat molt més.

Per tant podem concloure aquest treball afirmant que estem satisfetes d'haver pogut complir els 3 objectius específics, encara que els resultats no siguin els que esperàvem personalment. Havent complert aquest tres, per conseqüència hem pogut comprovar que el nostre objectiu general també s'ha complert i ara ja sabem una mica més sobre l'educació envers la mort i el procés de dol.