Resultats

En aquest gràfic sobre el fet de si has viscut una mort propera, podem veure que hi ha una gran diferència entre els tres intervals d'edat amb els quals treballem. De les persones d'entre 15 a 30 anys, que podriem classificar com a joves, el 81,6% ha viscut una mort propera. En el segon interval, de 31 a 50 el 94,4% i dels 51 als 75, el 100% dels enquestats ha viscut la mort d'un ésser proper. Hem de tenir en compte que no podem referenciar els percentatges respecte els valors que es mostren als gràfics ja que la quantitat de persones que han contestat l'enquesta de cada interval ha variat en consideració respecte l'altre.

En aquest cas podem observar que hi ha una gran diferència entre les concepcions que tenen cada interval d'edat respecte la mort com a tabú. El 89,4% dels membres més joves enquestats afirmen que realment la mort és un tabú dins de la nostra societat. Per contra, el col·lectiu més gran enquestat, per causes externes al nostre coneixement, ja sigui per les ideologies i/o creences el 64,1% que serien unes 25 persones consideren que la mort és un tabú mentre que uns 14 asseguren que no ho és, deixant als membres d'entre 31 a 50 anys que un 92,8% afirmen que per ells la concepció de la mort continua sent un tabú.

Com ja hem comentat anteriorment amb els percentatges respecte els valors, siguin del col·lectiu que siguin, augmenten en relació al tracte d'aquesta ja que la majoria ho fan de forma reticent, concretament un 59,6% en els mes joves, el 50% en els memebres de mitjana edat i un 36%% en els més grans. Realment el tracte i l'acceptació que es té d'aquesta continua sent negatiu tot i les adaptacions i els nous coneixements que hi puguin haver d'aquesta i les noves vivències que el col·lectiu jove pugui aportar, que és el que té més present que el tracte d'aquesta és reticent per part dels altres membre de la societat.

En aquest gràfic podem veure com es plasma les diferències que es poden crear entre les diferències d'edat. El col·lectiu més jove, a part de que és el col·lectiu al qual tenim més respostes dels seus membres, son els que presenten menys diferències d'una resposta respecte l'altre. El 53,9% parlen de la mort, mentre que els d'entre 31 a 50 anys el 70% parla amb el seu entorn sobre la mort i els d'entre 51 a 75 anys un 64%. Com més grans son els membres, més interioritzat tenen el concepte de la mort i més membres de les seves relacions poden morir, per la qual cosa ho tenen més normalitzat.

Gràcies a aquest gràfic podem veure que hi ha moltes diferències en les respostes segons les diferents edats que es presenten. El col·lectiu de membres més alt, de 51 a 75 anys un 51% (la meitat del col·lectiu no ha treballat mai la mort i possiblement sigui a causa de la seva avançada edat, ja que no haurien pogut a accedit a centres i entitats per ajudar a superar i tractar la mort i el dol. Com més ens acostem a l'edat jove més quantitat de persones afirmen que realment mai han tingut cap inquietud per voler treballar la mort fora de l'escola.

En quant a aquesta pregunta hem de tenir en compte les diferències d'edat. Com més jove sigui el col·lectiu més possibilitats hi han de que hagin treballat el tema amb el seu entorn de forma natural. Podem veure que un 65,8% dels joves si que ho han treballat, mentre que de 31 a 50 anys, ho han fet un 56,6% i de 51 a 75 anys, tansols un 61,5%.

Al gràfic podem veure que aquesta qüestió és de resposta múltiple. Vam establir unes opcions marcades. Si havien estat educades en relació a la mort amb la família, de manera autodidacta, amb l'entorn social, a l'escola o si directament no havien estat educades. El col·lectiu que més ha estat educat al respecte en relació als altres ha estat el d'entre 15 i 30 anys per l'accés que tenim a aquest nou tipus d'educació. També podem observar que les persones d'entre 31 fins a 75 anys, a l'escola és un dels entorns on han rebut menys educació al respecte, en concret un 25% entre els dos col·lectius.

Com es pot veure, aquesta és una qüestió de múltiple opció i no és obligatòria, per la qual cosa els valors son inferiors. La incertesa és un dels fets que els ha portat a parlar de la mort concretament a unes 22 persones d'entre 15 a 30 anys i 2 de 51 a 75 anys, just després de la situació de la mort d'un ésser del teu entorn el qual ha comportat 56 joves, 17 adults i 14 persones grans, tot i que també hi han casos com els estudis o en l'àmbit laboral.

En aquest cas la pregunta que se’ls plantejava a les persones enquestades és com viuen el procés de dol. El gràfic consta de cinc respostes les quals són: sola, acompanyada, no ho sap, no mostra el patiment o acompanyada però sola en els pitjors moments. De la franja dels 15 als 30 anys, 48 persones el viuen soles, 63 acompanyades, 31 no ho saben, 34 no mostren el patiment i 2 persones el viuen acompanyades però soles en els pitjors moments. De la franja d’edat dels 31 als 50 anys, 13 persones el viuen soles, 23 acompanyades, 9 no ho saben i 5 no mostren el patiment. De la franja dels 51 als 75, 7 persones el viuen soles, 24 acompanyades, 1 no ho sap i 8 no mostren el patiment.

En aquest gràfic s’hi veu reflexada la opinió de si s’hauria d’educar en la mort i el dol o no, dins de la franja d’edat dels 15 als 30 anys, el 96’75% creuen que sí, i el 2’59 creuen que no. En la franja d’edat dels 31 als 50, el 98’11% creuen que s’ha d’educar i l’1’98% creuen que no es necessàri educar en la mort i el dol. En l’última franja, dels 51 als 75 anys, el 97’43% creuen que s’ha d’educar i el 2’56% creuen que no. 

Pel que fa al lloc de l’educació envers la mort, en aquesta pregunta de resposta oberta, la majoria de persones creuen que s’ha d’educar en l’àmbit educatiu, amb 102 respostes de la franja d’edat dels 15 als 30 anys, 28 de la franja dels 31 als 50 i 6 dels 51 als 75 anys. Dins de l’educació en la família, 52 persones de la primera franja d’edat creuen que s’ha d’educar dins de l’àmbit familiar, 24 persones de la segona franja i 8 de la última. Pel que fa a l’educació no formal, 5 persones de la franja dels 15 als 30 creuen que s’ha d’educar dins d’aquest àmbit. 28 persones de la franja d’edat s’hauria d’educar en tots els àmbits i 8 persones de la franja d’edat dels 51 als 75 anys. 1 persona de la franja d’edat dels  15 als 30 anys creu que no es pot educar, 1 persona dels 51 als 75 anys creu que no té perquè teni un lloc on educar la mort. 13 persones de la primera franja d’edat opinen que s’ha d’educar en l’entorn social i 1 persona de la franja dels 51 als 75 anys. 

Seguint en la linia de l’educació envers la mort, també de caire obert, les respostes predominants són que s’hauria d’educar en la mort per normalitzar-la, amb 68 respostes, perquè forma part de la vida, amb 55 respostes i per saber-la gestionar, amb 47 respostes. Seguidament, 12 persones creuen necessàri que s’ha de destabuïtzar; 21 persones han respost que és necessàri educar envers la mort per facilitar el procés de dol; 1 persona creu que s’ha d’educar per l’enyorança que provoca; 1 persona per no pendre decisions equivocades i 3 persones no ho saben.

Aquest gràfic és de resposta múltiple. Les religions predominants dins de les persones enquestades són la cristiana o bé són atees o no creuen en cap religió. 61 persones practiquen el cristianisme; 41 persones no practiquen cap religió; 11 practiquen l’islamisme; 1 persona és agnòstiva; 1 protestant; 7 persones practiquen el catolicisme; 1 persona practica el busdisme; 1 persona en un fet superior i, finalment, 1 persona practica l’hinduïsme. Cal destacar que la majoria de persones de la franja d’edat de 15 a 30 anys són atees; de la franja dels 31 als 50 practiquen majoritàriament el cristianisme i de la franja dels 51 als 75 són predominant a la pràctica atea.

En aquest cas, ens trobem que la reposta majoritària és que totes les persones enquestades creuen que la religió afecta a la percepció de la mort. En el primer col·lectiu un 89% dels enquestats creuen que la religió a la qual pertanyen els afecta en quan a la seva percepció de la mort. També podem veure que el segon col·lectiu un 81% ho pensa i del tercer, quasi un 95%. Això ho creuen en relació a la religió a la qual pertanyen, la concepció de la qual pot variar segons les seves creences. 

Aquest gràfic és el resultat d'una pregunta múltiple per la qual cosa hi han més d'una repsosta. Podem veure com es presenten quatre possibles religions a les quals els membres pertanyen i un seguit de respostes múltiples per relacionar la resposta a com influeix la religió envers la mort i el procés de dol. 

Pel que fa a les diferències generacionals envers la vivència de la mort, es troben diferències pel que fa als tres col·lectius. En el d'edat més jove, 133 persones creuen que hi ha una gran diferència generacional, mentre que uns 19 asseguren que no. El col·lectiu de mitjana edat 35 persones de 58 afirmen que si que n'hi ha. En l'últim col·lectiu 24 persones creuren que no hi ha diferències generacionals respecte la vivència de la mort.

Majoritàriament, en els tres col·lectius, la resposta predominant és que no, concretament un 82,9%. No coneixen entitats o centres que donin suport al dol. Del col·lectiu dels 15 als 30 anys ens trobem que 82,9% de les persones no coneixen cap entitat i tansols un 17% en coneixen alguna. Del següent col·lectiu, tot i la diferència de volum de respostes, quasi un 70% no en coneixen cap, i dels 51 als 75, un 61,5% tampoc.

En aquest gràfic, l'entitat que coneixen més persones és la de Suport al dol de Ponent, concretament unes 34 persones de les enquestades. Seguidament trobem els tanatoris, l'Església, l'entitat del dol d'Estels de Tarragona, Dol del Penedès, l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el Centre d'Atenció Primària i finalment, l'Escola Maristes de Montserrat.